RETRAT COSTUMISTA AMB CRIM AL FONS

MARTÍ DOMÍNGUEZ (2017). L’assassí que estimava els llibres. Barcelona. Edicions Proa.

El començament de la nova novel·la de Martí Domínguez és impactant. Un conegut crític literari, Guillem Gual, apareix mort per una ganivetada al cor, i amb un llibre a les mans, L’assassinat entès com una de les belles arts, de Thomas De Quincey. Un veterà inspector de policia, Agustí Tena, serà l’encarregat d’esclarir els fets. Aquest començament ens pot fer pensar que estem davant d’una novel·la policíaca, i així és, ja que hi ha un crim, de fet n’hi ha dos, i una posterior investigació per trobar l’assassí.

Però la novel·la és moltes coses més. Per exemple, ens presenta un retrat costumista de diversos estaments de la societat valenciana. És demolidor el retrat d’una certa burgesia valenciana enriquida amb l’especulació urbanística, però d’un nivell cultural certament deplorable. Així mateix podem vore l’evolució d’una família progre dels anys setanta. Els fills respectius aniran trobant-se i desencadenant situacions que el narrador aprofita per aprofundir en aquesta dissecció dels costums i manera de ser d’una part considerable del poble valencià.

Però l’autor va un pas més enllà quan en la novel·la es fa esment a la pobra consideració social de la cultura i de la vida interna del món universitari. Un món que Martí Domínguez segur que coneix molt bé per la seua doble condició de professor universitari i persona molt implicada en diversos fronts culturals.

El retrat que fa de la vida universitària és el d’un món miserable, ple d’enveges i nepotisme, que genera frustracions i grans odis. Sovint aquests odis es traslladen a la crítica visceral destructiva de l’obra dels adversaris. Tot molt allunyat del que hauria de ser l’autèntic esperit universitari.

La novel·la compta amb moments de molt bon humor, com per exemple quan es descriu els components de la paella, o quan un personatge que mai ha llegit un llibre el primer que es compra és Tratado de las buenas maneras d’Alfonso Ussia. Però sobretot quan el subinspector Espinosa, després de tenir una relació sexual amb una xica, aquesta li explica que la situació és semblant a la d’un conte de Quim Monzó, i ell va a cercar el llibre en una llibreria sense saber de quin llibre es tracta.

El llibre, d’altra banda, és ple de referències a grans pensadors, que serveixen per a plantejar qüestions de transcendència cultural. De vegades amb un cert to irònic.

L’assassí que estimava els llibres, suposa un canvi important en la línia de la producció literària que coneixíem, fins ara, de Martí Domínguez. Hi ha moments en què es pot pensar que ha volgut escriure un simple divertimento, i si bé és cert que la lectura és més lleugera  que la de novel·les anteriors, no és en cap moment un llibre superficial  i la seua lectura és ben recomanable.

Josep Manuel San Abdón

ACTA DE NAIXEMENT DE LA COMARCA DEL MAESTRAT

Un llibre recent[1] ens trasllada als segles XIII i XIV, època en què va nàixer i es va configurar El Maestrat. El llibre porta com a subtítol Identitat, convivència i conflictes en una societat rural de frontera i ens explica com es van establir els fonaments d’una identitat col·lectiva que ha arribat fins al nostres dies en la més septentrional de les comarques valencianes.

L’autor del llibre, el doctor Vicent Royo, expressa en la introducció quins han estat els seus objectius a l’hora d’escriure el llibre. El primer ajudar a superar les dificultats que existeixen per a efectuar una recerca històrica de la comarca, ja que la documentació està dispersa en multitud d’arxius, de vegades a centenars de quilòmetres dels llocs on passar els esdeveniments. Un altre dels propòsits és que El Maestrat, ha deixat de ser estudiat en els darrers anys, causa que l’autor atribueix a que la comarca allunyada dels centres de poder econòmic i polític, està cada vegada més despoblada i hi ha menys joves que vulguen  dedicar-se a investigar la història dels seus avantpassats. Amb aquest llibre pretén reivindicar un lloc en el futur de la comarca que en el seu dia va ser protagonista d’episodis importants de la història valenciana.

Els tres primers capítols del llibre estan dedicats a la conquesta de la frontera, la formació de la xarxa de senyorius i el procés de colonització. Quan a les primeries del segle XIII els cristians ocupen la zona aprofiten les estructures que havien deixat els andalusins i es van configurant els diferents senyorius al voltant dels principals castells Morella, Ares, Cervera, Xivert i Peníscola. Aquest senyorius estaven dominats per diverses ordes religioses, l’Hospital, el Temple, Calatrava. En aquest temps les antigues alqueries andalusines que havien estat abandonades, son repoblades per comunitats cristianes, naixen moltes comunitats rurals i es va forjant una consciència comunitària.

A principis del segle XIV el papa Climent V va abolir l’orde del Temple i el rei Jaume II d’Aragó, que no era partidari d’aquesta acció va aconseguir que els béns dels templers i hospitalers del Regne de València passaren a dotar una nova orde militar, que rebria el nom d’orde Montesa. Aquest fet va ser transcendental per a les comarques del nord, donant origen a la denominació Maestrat, entenent com a tal el territori sota la jurisdicció del nou orde militar, produint-se la unificació en el pla polític, jurídic, econòmic i militar durant les centúries següents.

La convivència entre els nous senyors i els vassalls no sempre va ser fàcil. Al llarg del segle XIV, es van viure episodis de rebel·lia dels vassalls contra els senyors, que es van sufocar amb una repressió dura, que va donar pas a èpoques d’obligada convivència per la por al càstig, amb nous intents de rebel·lia. Totes aquestes vicissituds s’analitzen en els restants capítols del llibre aportant una valuosa documentació.

Aquest llibre de Vicent Royo constitueix sens dubte una obra bàsica per a l’estudi de la història del Maestrat, i estímul necessari per a una comarca que lluita en els darrers anys per reivindicar tota una sèrie de carències que ve arrastrant des de fa molt de temps.

Josep Manuel San Abdón

(Article publicat a SAÓ, nº 429 - Setembre de 21017)

---

[1] VICENT ROYO PÉREZ(2017). Els orígens del Maestrat històric. Benicarló. Onada edicions

UN HOME INVISIBLE ENTRE TANTS

Manel Alonso i Català(2017). Les petjades de l’home invisible. Dietari. Valls. Quorum llibres.

Manel Alonso i Català (Puçol, 1962) és poeta, narrador, columnista de diversos diaris, activíssim a les xarxes socials, editor, impulsor de mil i una activitats a l’entorn de la literatura i tanmateix es considera un home invisible. Podríem dir, però, que no és l’únic cas. Es pot afirmar, emulant el poeta, que és un entre tants.

 El País Valencià, una societat on només el 2% dels seus habitants compra llibres en valencià, està ple d’excel·lents escriptors, músics, creadors en tots els camps de les arts, que superant tot tipus d’obstacles utilitzen el valencià en les seues obres, però que són totalment desconeguts pels seus conciutadans De vegades, fins  i tot el públic potencialment interessat en la seua obra no en té accés per simple desconeixement, ja que són ignorats pels grans mitjans de comunicació, si és que en tenim algun de gran mitjà els valencians.

Manel Alonso ha reunit en aquest llibre un seguit d’articles que abracen des de  setembre de 2014 fins a setembre de 2016, els quals setmana a setmana va anar publicant en la premsa. El tema de la invisibilitat de l’escriptor en una societat que li dóna l’esquena és un tema recurrent en molts dels articles. L’estat de l’escriptor en el nostre país és tant precari que no únicament ha de fer l’esforç d’escriure el llibre, sinó que a més, en la majoria dels casos, a conseqüència de la modèstia de les editorials, i la falta d’infraestructures culturals, ha de fer-se ell la promoció, ha d’organitzar-se les presentacions...fins al punt que no només és pràcticament impossible la professionalització, sinó que a més li costa diners de la butxaca. Davant d’aquest panorama, malgrat ser un lluitador incansable, un home boig per la literatura i un enamorat de la seua llengua, sovint té la temptació de llançar la tovallola i abandonar-ho tot.

El dietari reflecteix les seues vivències i les seues emocions, sobretot les relacionades amb la família, els problemes de salut del seu fill gran, l’alzheimer que afecta a algun familiar, el record dels avantpassats que ja no hi són. Així mateix s’enfronta al pas del temps que el va afectant físicament i que van fent desaparèixer la gent del seu carrer de tota la vida de Puçol. En algunes entrades mostra la seua angoixa pels problemes judicials que li apareixen per la seua topada amb un policia municipal que va fer un ús abusiu de la seua autoritat.

La crítica política ocupa un lloc destacat. Els polítics corruptes i els que intenten acabar amb la identitat cultural del País Valencià són objecte de reprovació en els seus articles. Lamenta, així mateix, la transformació soferta pels seu paisatge més pròxim, sotmès a la destrucció més despietada a conseqüència de l’especulació salvatge d’aquests anys.

 Hi ha moments, però, d’entusiasme i optimisme, com per exemple, quan l’any 2015, diversos grups i solistes van musicar poemes seus i es va publicar el disc Després vingué la música.

Les petjades de l’home invisible, és un llibre sincer, emotiu, valent,  que reflecteix  les vivències i vicissituds de l’autor de manera entranyable, fins al punt que ens el fa molt pròxim i ens commou.

Josep Manuel San Abdón